Hokkaidô és l’illa més septentrional i la segona més gran del japó (una mica mes petita que Andalusia), esta separada de l’illa de Honshû per l’estret de Tsugaru (desde 1988, el tren Seikan, conecte les illes de Hokkaidô i Honshû, per la sona de Aomori a través del túnel submari més llarg del món).
Els boscos, volcans actius, grans llacs, extenses planes i la serrelada i el Parc Natural de Daisetsu formen principalment el paisatge dominant a Hokkaidô.
Hokkaidô te una poblacio de 5,66 millons d’habitants, (aproximadament la meitat que l’àrea metropolitana de Tokio i la seva superficie es 40 vegades mes gran) i una densitat de poblacio de 68 habitants per Km quadrat.
El clima de Hokkaidô és un clima ****, degut a la seva ubicació septentrional i a les corrents fredes del mar de Ojotsk, les temperatures són baixes i ls precipitacions escases, no te estació de plujes i els tifons son poc frequents, l’estacio de cultiu nomes dura entre 120 i 140 dies. Els principals productes de Hokkaidô són la carn, productes lactics, peix, patates, arros, blat, fabes, civada, i el sucre de remolatxa. La pesca i els boscos constitueixen la base de la seva activitat industrial. Sapporo és el principal núcli urba i la capital de Hokkaidô amb gairebé 2 millons d’habitants.
Previament a la Restauració Meiji l’any 1868, Hokkaidô era coneguda amb el nom de Ezochi, “la Terra de Ezo”. El seu nom actual va ser adoptat el 1869 a partir de Hokkai, un dels sis noms (Hitakami, Hokkai, Kaihoku, Kaitô, Tôhoku, Chishima) proposats per Takeshiro Matsuura, explorador de la regió a finals del periode Edo (1600-1868). El seu sistema d’administració data de 1886.
http://www.nipoweb.com/docs/rumboajapon-muestra.pdf
CONTINUAR CONTINUAR CONTINUAR
// Els Ainu (per completar)
October 1994
An insightful report on racial discrimination in Japan.
A small boy denies his Ainu ancestry for fear of being bullied in a society where conformity is valued above all else. The Ainu people of the northern island of Hokkaido are despised by the rest of Japan. Different in appearance and language they have suffered more than a century of discrimination. They are denied their traditional fishing rights, their sacred sites are being destroyed and tourists come to gawk at their culture in museums. Now, the Ainu are fighting back. They have at last won a seat in the Japanese parliament and many are re-learning the Ainu tongue. The Ainu are struggling to preserve their unique heritage in the face of an urbanised and uncaring modern Japan.
