あるいて anar a peu
あげます (あげる) donar, regalar
あびます (シャワー を) prendre una dutxa
あります tenir, posseir
あいます trobar-se amb
いきます anar
いいます dir
おわります acabar
おはなみ contemplar cirerers
おしえます ensenyar
おくります enviar
おきます llevar-se
おどります ballar
かきます escriure
かいます comprar
かします prestar
かります tenir en préstec
かえります tornar, retornar, anar a casa
かけます trucar
かかります durar
きます venir
ききます escoltar
きこえます sentir (oïda)
きります (かみ を) tallar (cabell)
くれます (くれる) donar, regalar (recept. 1ª p)
こわれます espatllarse
ねます anar a dormir
ならいます aprendre
のみます beure
はじまります començar
はしります córrer
やすみます descansar
コスプレします disfressar/se
わかります entendre
ノートにかきます escriure a la llibreta
まちます esperar
べんきょうします estudiar
とります (しゃしん を) fer (fotos)
でんわ を かけます fer una trucada
すいます fumar
よみます llegir
たべます menjar
そうじします netejar
はなします parlar
さんぽんします passejar
まけます perdre
ノートをとります prendre apunts
のぼります pujar, escalar
ぱんくします punxar/se (roda)
もらいます rebre
わかります saber, coneixer
わらいます somriure
はたらきます treballar
とります treure, prendre
みます veure, mirar
ダンスします ballar
Arxiu de la ‘Gramatica’ Categoria
Verbs
Febrer 20, 2007Adjectius
Febrer 19, 2007すっぱい àcid
すき [な] agradar
たかい alt
しんせつ [な] amable, generós
にがい amargant
ひろい ample, espaiós
あかるい animat (bright, cheerful)
くらい apagat
ごろ aproximadament
つまらない avorrit
ひくい baix (alçada i estatura)
やすい barat
しろい blanc
あおい blau
いい (よい) bo
よかった bo (passat)
いい bo (present)
よくなかった bo no (passat)
よくない bo no (present)
きたない brut
あつい calent
あたたかい calorós (ambient)
たかい car, alt
べんり còmode
にぎやか [な] concorregut, animat
わるい content
べんり [な] convenient
みじかい curt
おいしい deliciós, bo
きらい desagrada
ひま descansat, ociós
めいわく destorba, que
はやく d’hora
むずかし difícil
たのしい divertit, plaent
あまい dolç
わるい dolent
ますい dolent (menjar)
かぜ encostipat
いそがしい enfeinat
ひま [な] estar lliure
せまい estret
かんたん [な] fàcil
やさしい fàcil
ゆうめい [な] famós, cèlebre
よわい feble
うれし feliç
こい fort
つよい fort, guanyador
くらい fosc
つめたい fred (al tocar)
さむい fred (clima, ambient)
すずしい fresc (ambient)
おおきい gran
ハンサム [な] guapo
おもしろい interessant
やくにたたない inútil
いっしょに junts
のろい lent
ながい llarg
かるい lleuger
とおい lluny
すてき [な] maco, fi
きれい [な] maco, net
かぜ malalt, refredat
おおい molt
くろい negre
きれいな net, maco
きらい [な] no agradar
へた [な] no ser bo, hàbil
あたらしい nou
あぶない perillós
おもい pesat
ちいさい petit
からい picant
すくない poc, escàs
こわい poruc
ちかい proper
はやい ràpid
へん rar
げんき [な] sa, amb ànim
しょからい salat
つぎの següent
やさし senzill
じょうず [な] ser bo, hàbil
さびしい sol, enyorat
うすい soso
たいへん terrible
はずかしい tímid
しずか [な] tranquil
たいせつ valuós
ふるい vell, antic
あかい vermell
10.6 paraules DESUKA
Desembre 18, 2006la particula か te la funcio de confirmar. El interlocutor es refereix a la paraula que desitja confirmar utilitzant aquesta forma.
20) すみません。 ゆにゆーや· すとあ は どこですか – perdoni. on esta la tenda yuniyu.
…ゆにゆーや すとあ ですか。 あ の べり の なかです – la tenda yunyu esta en aquell edifici.
10.4 S1 (obj/pers/lloc) “no” S2 (posicio)
Desembre 18, 2006ue, jita, mae, ujiru, migi, hidari, aka, zoko, tonari, chiku, aida, són substantius que representen la posicio.
15) tsukue no ue ni shiyajhin ga arimasu – hi ha una foto sobre l’escriptori.
16) yûbinkiyoku wa ginkou no tonari ni arimasu. – l’oficina de correus esta al costat del banc.
[Nota] Donat que aquests son substantius que representen lloc, pot precedir la particula “de” o altres al igual que altres substantius que representen lloc.
17) Eki no chikaku de tomodachi ni aimashita. – vaig trobarme un amic aprop de l’estacio
10.3 S1 wa S2(lloc) ni arimasu / i masu
Desembre 18, 2006En aquestes frases S1 es el topic principal i es aceptat per qui diu la frase i qui l’escolta. Com S1 es el topic principal s’adopta la particula wa que ho indica i no ga, que indica el subjecte.
10) Tokyo Disneland wa Chiba ken ni arimasu – Tokyo Disneyland esta a la prefectura de Chiba.
11) Mira-san wa jimushiyo ni imasu. – el Sr. Miller está a la oficina.
S’utilitza aquest patró per preguntar per la ubicacio de S1.
12) Tokyo Disneyland wa doko ni arimasuka – donde esta tokyo disneyland ?
… chiba ken ni arimasu – esta a la prefectura de Chiba.
13) mira-san wa doko ni imasuka – On esta el Sr. Miller ?
*
14) Tokyo Disneyland wa doko ni arimasuka – On es Tokyo Disneyland ?
… chiba ken desu. – Esta a la prefectura de chiba.
10.2 S1(lloc) “ni” S2 “ga” arimasu / imasu
Desembre 18, 2006La particula “ni” indica el lloc on es troba el S2.
6) watashi no heya ni tsukue ga arimasu. – en el meu cuarto hi ha un escriptori.
7) jimushiyo ni mira-san ga imasu. – A l’oficina hi ha el sr. Miller.
Es pot utilitzar aquest patro per pereguntar que o qui hi ha en un lloc. Utilitzem el interrotatiu ” nani” per coses i “dare” per persones.
8) chika ni nan ga arimasuka – que hi ha en el sotano ?
… resutoran ga arimasu – hi ha restaurants
9) uketsuke ni dare ga imasuka – qui hi ha a la recepcio ?
… kimurasan ga imasu – hi ha el srta. Kimura.
10.1 S ga arimasu / i masu
Desembre 18, 2006Aquest patro s’utilitza per manifestar l’existencia de coses o persones com a subjecte de la oracio. s’utilitza la particula ga.
arimasu –> coses, plantes, etc.
1) konpeya-ku- ga arimasu – hi ha una computadora
2) kikura ga arimasu – hi ha cirerers.
3) kiuen ga arimasu – hi ha un parc.
imasu —> perones animals, etc.
4) otokonohito ga imasu – hi ha un home.
5) inu ga imasu – hi ha un gos.
4.4 Oracio1 + kara + Oracio2
Desembre 18, 2006la particula “kara” conecta dues oracions. La oracio1 es el motiu de la oracio2.
- jikan ga arimasen kara, jinbun o yo mimasen. – no llegeixo el diari, ja que no tinc temps.
Es pot explicar el motiu de la oracio2 dient la oracio 1 kara.
- maiasa jinbun o yo mimaska. – lleigeixes el diari cada mati ?
- … iie yomimasen. jikan ga arimasenkara. – no, no el llegeixo. ja que no tinc temps.
4.3 yoku / daitai / takusan / sukoshi / amari / zenzen
Desembre 18, 2006Son adverbis que es colocen davant el berb modificant el grau o quantitat.
grau afirmatiu
elevat yoku wakarimasu
intermig daitai wakarimasu
baix sukoshi wakarimasu
negatiu
baix amari
null zenzen
————–
cantitat positiu
molt takusan arimasu
poc sukoshi arimasu
negatiu
poca amari arimasen
null zenzen arimasen
ex:
…
4.2. Dona + S
Desembre 18, 2006S’utilitza per preguntar pel numero concret de coses i asumptes que hi ha sobre un tema.
Ex:
- Dona SUPO-tsu ga suki desuka – quins esports t’agraden
- Saka- ga suki desu – magrada el futbol.